14.    LA POBLACIÓ D’ESPANYA I DE CATALUNYA

índex:

1. LA POBLACIÓ ESPANYOLA I LA SEVA DISTRIBUCIÓ
2. L’EVOLUCIÓ DE LA POBLACIÓ ESPANYOLA
3. ELS MOVIMENTS MIGRATORIS A ESPANYA
4. LA IMMIGRACIÓ ESTRANGERA A ESPANYA
5. L’ESTRUCTURA DE LA POBLACIÓ ESPANYOLA
6. LA POBLACIÓ DE CATALUNYA

14/ 1-LA POBLACIÓ ESPANYOLA I LA SEVA DISTRIBUCIÓ

1.1. la població espanyola

Espanya té una població aproximadament de 47,2 milions d’habitants i una densitat de 93,3 h./km2. La densitat Europea és de 116 h./km2.

Si utilitzem com a referència la densitat de població per estudiar la distribució de la població al territori espanyol veurem que es reparteix d’una manera molt desigual:

- Les zones més densament poblades es troben a la perifèria peninsular o a zones pròximes a la perifèria. Les exepcions són la comunitat de Madrid, els arxipèlags i les ciutats autònomes de Ceuta i Melilla.

- Les zones menys densament poblades es troben a l’interior i les densitats més baixes són les d’algunes zones muntanyoses. Destaquen, com a comunitats auònomes, Castella-la Manxa i Extremadura.

1.2. els factors de distribució de la població

L’alta densitat de població de Madrid és deguda al fet de ser la Capital de l’Estat. A les ciutats costaneres i a les zones properes a la costa, l’elevada densitat és deguda al gran desenvolupament que hi tenen les activitats industrials i els serveis del turisme.

Però, en canvi, a l’interior de la Península, les zones agrícoles de Secà i les zones de muntanya han perdut població.

14/ 2- L’EVOLUCIÓ DE LA POBLACIÓ ESPANYOLA

2.1. model de transició demogràfica

A Espanya el model de transició demogràfica es va iniciar més tard que els altres paÏsos europeus, però la seva evolució va ser similar a la dels paÏsos desenvolupats que has estudiat a la unitat anterior:

- Règim demogràfic antic. Fins al començament del segle XX la taxa de natalitat era elevada  igual que la de mortaitat, és a dir, hi havia molts naixements i també moltes morts. A això li anomenem  fase d’estabilitat demogràfica.

- Règim de transició demogràfica. Des del 1900 fins al 1975, la mortalitat disminuí, però amb algunes crisis catastròfiques per motiu de la grip del 1918 i la Guerra Civil Espanyola.

- Règim demogràfic modern. A partir del 1975, la taxa de natalitat va caure de manera espectacular. Els seus valors es van situar prop dels de la taxa de mortalitat. el naixement vegetatiu era baix.

2.2. la dinàmica actual de la població

En general, la dinàmica actual de la població espanyola es caracteritza per uns baixos valors de natalitat i mortalitat. I el reduÏt nombre de fills per dona i una llarga esperança de vida tenen com a resultat un creixement natural baix i l’envelliment de la població.

• La taxa de natalitat

La disminució de la taxa de natalitat es comprèn millor si s’analitza la taxa de fecunditat. Perquè si la població és jove, el percentatge de dones en estat fèrtil és més alt.

A Espanya des del 1981, la fecunditat ha estat inferior al nivell de reemplaçament. El 2011, el nombre mitjà de dones per fill era de 1,38.

Però l’arribada durant els últims anys de població jove estrangera, ha originat un lleuger augment de la taxa de natalitat. La mitjana d’edat de les dones immigrants és de 28,8 anys.

• La taxa de mortalitat

La taxa de mortalitat a Espanya té uns valors molt baixos. Ara bé, l’augment progressiu del percentatge de persones d’edat avançada influeix en aquesta taxa i en fa preveure un augment.

Les tres causes principals d’algunes morts són: Malalties del sistema circulatori, tumors i malalties del sistema respiratori, accidents de trànsit…

• L’esperança de vida

Durant el segle XX i fins el dia d’avui, Espanya ha passat d’una esperança de vida pròxima als 40 anys a més de 80 anys, una de les més altes de la Unió Europea i fins i tot, del món.

L’esperança de vida en néixer a Espanya és de 85 anys per a les dones i 79 per a els homes. La possibilitat d’aguantar més anys és amb l’ajut del benestar durant tota la teva vida portant-la sana o amb l’ajut, també, de les medicines.

14/ 3. ELS MOVIMENTS MIGRATORIS A ESPANYA

3.1. l’emigració espanyola en el passat

La més important de les raons que expliquen l’emigració d’Espanya en el passat és la motivació econòmica.

• L’emigració exterior: l’Amèrica Llatina i l’Europa occidental

L’emigració exterior Espanyola va tenir lloc entre mitjan segle XIX i la crisi econòmica del 1975. Les destinacions principals van ser:

• L’Amèrica Llatina. Tot i que  els orígens de l’emigració transoceànica es remunten al descobriment d’Amèrica i a l’emigració a les colònies, no és fins a mitjan segle XIX que l’emigració es fa massiva.

L’inici de la industrialització va permetre que els vaixells de vapor transportessin més persones.

• L’Europa occidental. Entre el 1960 i el 1975 es va produir un moviment migratori important de mà d’obra agrària i industrial cap als paÏsos industrialitzats d’Europa.

Aqueste emigració procedia de totes les regions espanyoles, especialment d’Andalusia i Galícia.

La crisi econòmica del 1973, va marcar el final de l’emigració exterior.

La migració interior: l’èxode rural

La migració interior més important a Espanya va ser l’èxode rural o trasvassament de població camp-ciutat i cap a les regions industrials. Es va intensificar a partir del 1950 i va ser intensa entre el 1959 i el 1970.

Els emigrants eren pagesos que abandonaven les zones rurals davant de l’augment de població i la mercanització del camp. A partir del 1950 i en particular durant la dècada del 1960 les migracions es van accentuar sobretot cap a les províncies de Barcelona, Madrid, València i Biscaia.

SUBURBIS- Poliferació de barris pobres a zones perifèriques de la ciutat.

3.2. l’emigració exterior espanyola més recent

En els última anys, i coincidint amb la crisi econòmica complexa que afecta Espanya des del 2008, sorgeix novament la necessitat d’emigrar fora del país per falta de feina.

Actualment els emigrants espanyols tenen entre 25 i 35 anys. Aquesta nova emigració s’anomena migració selectiva o fuga de cervells.

Les destinacions d’aquesta emigració són paÏsos de l’Amèrica Llatina que no senten la crisi econòmica. Com ara el Brasil, i també paÏsos d’Europa, com ara Alemanya o el Regne Unit on tot és millor en nivell d’economia.

14/ 4. LA IMMIGRACIÓ ESTRANGERA A ESPANYA

4.1.la immigració estrangera

A partir de la dècada del 1990, Espanya es va convertir en un país d’immigració. Les expectatives de feina que hi havia llavors al nostre país va fer que molta gent de fora immigrés entre els anys 2001-2006.

Els últims anys, el creixement de la població immigrant s’ha alentit. La situació de desocupació creada per la crisi del 2008 ha obligat a molts immigrants a tornar als seus paÏsos.

Però malgrat tot, encara continuen havent immigrants llainoamericans.

Composició de la immigració

• IMMIGRACIÓ ECONÒMICA I LABORAL. Formen part d’aquest col.lectiu les persones procedents d’origen pobre i que busquen unes condicions de vida més dignes.

L’arribada d’aquests immigrants a vegades es fa de manera regular i altres vegades de manera clandestina, sense tenir un permís.

• IMMIGRACIÓ D’ALT NIVELL PROFESSIONAL I ESTUDIANTS. És gent molt qualificada. En aquest grup també s’inclouen els estudiants estrangers. La majoria arriben d’altres llocs de la Unió Europea i només viuen a Espanya per un temps.

• IMMIGRACIÓ RESIDENCIAL. Majoritàriament integren a aquest grup persones jubilades procedents de llocs del nord d’Europa. És gent que busca un bon lloc, agradable per viure on hi hagi bon clima i l’entorn urbà compti amb bons serveis.

Un altre grup el formen els REFUGIATS.

4.2. les consequències de la immigració

• AUGMENT DE POBLACIÓ. No només per les persones que arriben, sino per l’increment de la natalitat que inclou.

• CONTRIBUCIÓ AL PAGAMENT DE LES PENSIONS. Els immigrants són treballadors que amb el seu sou també cotitzen a la Seguretat Social.

• DISPONIBILITAT DE MÀ D’OBRA. En la majoria dels casos, es tracta de treballadors que fan les feines menys qualificades i a un preu més baix.

• DIVERSITAT CULTURAL. La convivència entre persones de cultures diferents pot ser enriquidora, però s’ha de desenvolupar en un marc de respecte a les lleis del país d’acollida. Aquestes lleis tothom les ha de respectar.

14/ 5. L’ESTRUCTURA DE LA POBLACIÓ ESPANYOLA

5.1. l’estructura demogràfica: edat i sexe

La distribució per edats de la població espanyola mostra una estructura envellida. Les causes són les taxes baixes de natalitat i l’esperança de vida elevada. El 2011, la distribució per grans grups d’edat era: població jove de fins a 15 anys, 15,8%; població adulta d’entre 16 i 64 anys, 67,1%, i població anciana de 65 anys i més, 17,1%.

Pel que fa la distribució per sexes, la població espanyola sempre hi ha hagut més dones que homes.. El 2011 la taxa de feminitat era de 102,6 dones per cada 100 homes.

5.2.l’estructura econòmica

Recorda que per saber el grau del desenvolupament d’un país és important coneixèr-ne l’estructura econòmica, osigui, quants treballen i quants no.

La població activa comprrèn la població adulta que està ocupada, aturada o en busca de feina. La població activa a Espanya representa un 60%de la població total.

Població ocupada

• SECTOR PRIMARI. Al començament del segle XX, el 65,3% de la població treballava en aquest sector. Actualment, només ho fa el 4,3%.

• SECTOR SECUNDARI. La població que treballa en aquest sector va créixer fins al 1975 a causa del desenvolupament de la indústria moderna.

• SECTOR TERCIARI. És el sector econòmic que creix més d’una manera continuada. (72,6%). La millora del nivell de vida i l’Estat del benestar fan que la població espanyola un nombre més gran de serveis i més espezialitzats.

Població en atur

A Espanya s’han registrat taxes d’atur molt altes quan la demanda de feina no ha anat paralel.la a la creació d’ocupació.

La crisi econòmica del 2008 ha arribat a situar l’atur l’any 2011 en xifres al voltant del 20% de la població activa.

14/ 6. LA POBLACIÓ DE CATALUNYA

6.1. característiques de la població catalana

Catalunya té una població de més de set milions i mig d’habitants que representen el 16% del total de l’Espanyol i una densitat mitjana de 234,8 h./km2

• DISTRIBUCIÓ IRREGULAR AL TERRITORI. Les densitats de població més altes són les del Barcelonès i de les comarques que l’envolten.

• LLEUGERA DISMINUCIÓ DE LA NATALITAT. La natalitat va anar augmentant des de l’inici del segle XXI. L’any 2008 es va registrar a Catalunya la taxa de natalitat més elevada. Des del 2009 ençà la natalitat ha anat disminuint.

• ESPERANÇA DE VIDA ELEVADA. Hi ha una estabilització de la població adulta i un augment del nombre de persones de més de 65 anys.

• ARRIBADA D’IMMIGRANTS. Aquest ha estat el factor demogràfic més important per l’augment d’habitants a Catalunya.

6.2. el fet migratori a Catalunya

Les bones perspectives econòmiques de Catalunya, compartides amb uns altres paÏsos europeus van arrelar profundament en les motivacions de la població immigrant.

• QUANTS SÓN. A partir de l’any 2004 el nombre d’habitants es va incrementar de manera considerable fins al 2007. L’any 2010 residien a Catalunya un total d’1091433 persones estrangeres.

• D’ON VÉNEN. Per continents, la majoria d’immigrants que arriben a Catalunya procedeixen d’Europa. També hi ha immigrants Americans i immigrants Africants.

• ON TREBALLEN. La majoria els estrangers arriben al nostre país com a mà d’obra i busquen feina en l’agricultura.

• L’IMPACTE DEMOGRÀFIC A CATALUNYA. La conseqÜència primera de la immigració ha estat l’increment de la població. La mitjana edat dels immigrants és baixa i això ha presentat més naixements.